Project Based Learning
Què és l’aprenentatge per projectes?
Un aprenentatge per projectes és una metodologia basada en la investigació contínua per part dels alumnes a partir d’una pregunta concreta (access to means of investigation) que, a més, cobreix el currículum de la seva formació més bàsica. Per això, és important tenir en compte els coneixements previs que tenen els alumnes i que podran fer servir al llarg de la investigació.
Durant el procés, es realitzaran una sèrie de tasques que giraran al voltant de la pregunta o el conflicte plantejats i sempre estaran basades en situacions o problemes propers a l’alumne (d’aquí que es tinguin en compte els coneixements previs). Tot i no ser un procediment dissenyat expressament per llengües estrangeres, el seu format presenta tots els ingredients necessaris perquè funcioni i faciliti l’aprenentatge de la llengua estrangera.
Què es vol aconseguir?
Un dels principals objectius d’aquesta metodologia és treballar la motivació dels alumnes com a motor central del seu aprenentatge, la qual cosa afavorirà també el desenvolupament de la seva intel·ligència i l’estil personal de cada alumne (aprendre a aprendre). Per acompanyar aquest desenvolupament, però, caldrà parar especial atenció a l’aspecte social de l’aprenentatge, en tant que la resposta a la pregunta plantejada s’haurà de trobar en equip i hauran de col·laborar entre tots per resoldre-la.
Un altre dels objectius és treballar el desenvolupament de competències que seran necessàries per als alumnes en un futur, com ara reflexionar críticament sobre una qüestió a resoldre mitjançant la investigació i ser capaços de seleccionar la informació necessària per aconseguir-ho. Per això, la investigació es vertebrarà en diverses tasques al voltant de la pregunta que requeriran cercar recursos i aplicar la informació correcta.
En aquest plantejament, a més, es treballa una nova competència bàsica dels alumnes: avaluar el seu propi aprenentatge i el procés que es duu a terme, tant en grup com individualment. D’aquesta manera, no només es focalitza l’atenció en el procés social i grupal, sinó que els alumnes es converteixen en agents conscients d’avaluació del seu propi procés. Per a tal propòsit, el docent els facilitarà les eines i la guia necessàries en tot moment.
Quines diferències hi ha entre el PBL i altres metodologies de treball?
A diferència d’altres metodologies, l’aprenentatge per projectes atribueix al docent la funció de tutor i acompanyant dels alumnes durant el procés d’investigació. Això resulta molt innovador per al docent perquè ja no s’aplica la dimensió i perspectiva tradicional de mestre que té la “veritat absoluta”, sinó que es converteix en una guia per als alumnes per tal que aprenguin a resoldre problemes de manera autònoma i crítica.
En el terreny de les llengües estrangeres, se’n motiva l’aprenentatge en el sentit pràctic. Es pretén que els alumnes reflexionin, pensin, col·laborin en grup, descriguin, expliquin, es comuniquin entre ells i siguin crítics emprant-la en tot moment. Amb tot, l’objectiu final no és respondre la pregunta plantejada a l’inici de la recerca, sinó que els alumnes hauran de crear un producte final que recollirà tota la investigació realitzada i la seva solució, tot plegat produït en la llengua estrangera meta.
Passos per desenvolupar un bon PBL
La idea de l’Aprenentatge per Projectes (Project Based Learning) és un projecte ambiciós i optimista que incorpora nous elements a l’actual sistema educatiu. Es necessita una bona preparació prèvia per part dels docents, i també cal establir una base sòlida i compartir l’obtenció d’objectius comuns amb la finalitat d’aconseguir un aprenentatge exitós.
A continuació, presentem un seguit de punts importants dins l’aprenentatge per projectes:
1. Reflexió en equip
Actualment, els nostres alumnes reben informació compartimentada en diverses assignatures. Rarament s’estableix una relació entre, per exemple, les matemàtiques i les ciències socials seguint aquest sistema completament aliè a la vida real en els següents anys d’educació obligatòria un cop acabada la primària. Aquest mètode d’aprenentatge no fomenta la interdisciplinarietat existent en el món de fora de l’aula, en què els conceptes no pertanyen exclusivament a una àrea de coneixement determinada. Un dels objectius principals de l’aprenentatge per projectes és relacionar conceptes i oferir una educació interdisciplinària combinant teoria i pràctica. Amb aquest propòsit, l’equip de docents encarregat del projecte ha de mantenir una relació de col·laboració i treball en tàndem per tal d’aconseguir un resultat ric en continguts i competències. Impartirem coneixements en una llengua estrangera a més de la mateixa llengua, fet que requerirà que els professionals encarregats realitzin una reflexió prèvia de posada d’idees en comú i metes a assolir.
2. Elecció d’un tema
El tema del projecte ha de ser proper a la realitat dels alumnes, als seus interessos i a les seves motivacions. El tema ha de fer pensar els alumnes i, en certa manera, presentar un repte. Hi ha d’haver un equilibri entre el grau de motivació dels alumnes i l’interès propi del contingut. El projecte ha de ser ric en tots dos sentits.
3. Establir una hipòtesi: Què sabem i què volem saber?
En l’enfocament de l’Aprenentatge per Tasques es planteja un tema a partir d’una hipòtesi: què sap l’alumne i què volem que sàpiga al final del projecte? Els coneixements previs dels alumnes són els elements claus que marquen l’inici (en qüestió de continguts) d’un determinat tema. L’estructura es desenvolupa a partir d’aquests coneixements previs i amb la previsió dels objectius a assolir al final del projecte. La hipòtesi pot tenir diferents respostes vàlides, de la mateixa manera que es poden presentar diferents possibilitats a l’hora de resoldre un problema fora de l’aula.
4. Treball cooperatiu
En l’enfocament PBL (Aprenentatge per Projectes), s’estableix un sistema d’aprenentatge recíproc entre els estudiants i el docent. El professor no és l’únic agent del qual es poden extreure coneixements, sinó que els mateixos alumnes també poden constituir diverses relacions de col·laboració i d’adquisició de competències.
Els diferents agrupaments propicien aquest treball cooperatiu: parelles, en grup, grup-classe, dos grups, etc. El treball cooperatiu també engloba les matèries en què els docents realitzen un projecte interdisciplinari.
5. Avaluació
L’avaluació en l’aprenentatge per projectes és continua.
“L’avaluació dels aprenentatges presenta bàsicament dues funcions: una de caràcter social de selecció i classificació, però també d´orientació de l’alumnat. Tot i això, també n’hi ha una altra de caràcter pedagògic que es tracta de la regulació del procés d´ensenyament aprenentatge, és a dir, del reconeixement dels canvis que s´han d´anar introduint en aquest procés per tal que cadascun dels alumnes aprengui d´una forma significativa” J. Jorba i E. Casellas (1996) (xtec.cat)
Pot arribar a ser un procés col·laboratiu entre els alumnes i el docent. El fet de crear la rúbrica d’avaluació tots junts fa possible compartir el procés d’aprenentatge i els diversos estadis. L’avaluació dels companys o peer to peer avaluation també constitueix una part important del PBL, ja que fomenta la crítica constructiva i l’educació vista des de l’altre perspectiva.
En el PBL hi ha tres tipus d’avaluació en funció de l’objectiu que es persegueix: avaluació formativa, formadora i qualificadora-acreditativa. Les dues primeres “estan orientades a regular les dificultats i errors que sorgeixen al llarg d’un procés d’aprenentatge” i es diferencien en l’agent que pren les decisions, el professorat o la persona que aprèn. (Article “Avaluar per aprendre” pàg. 3). En canvi, l’avaluació qualificadora-acreditativa està relacionada amb “valorar els resultats d’un procés d’aprenentatge” (...) i “comporta diferenciar graus d’aprenentatge i orientar, classificar o seleccionar”. (Article “Avaluar per aprendre” pàg. 3).
Enllaços d'interès: